17/05/2015

No t’oblidis de dir que hi ha moltes entitats

2 min

Està sent una experiència enriquidora i fantàstica, el projecte de l’ARA que anomenem 27 dies, 27 ciutats, que ens porta a dedicar 8 pàgines diàries a un municipi, i presentar-lo el dia abans. De moment he estat a Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat, Blanes i Girona (ahir, perquè el suplement surt avui). I avui diumenge al migdia seré a Cornellà, una ciutat que m’ha fascinat per l’orgull que té la seva gent i la capacitat de convivència de tantes onades migratòries. A cada ciutat on anem, quan preguntem pel seu tret característic, de seguida surt el teixit social. A Blanes em deien “No us oblideu de dir que aquí hi ha moltes entitats”, i després concretaven la feina dels premis Recull, per exemple. A Sant Cugat em van dir que en tenien cinc-centes, d’entitats. Si fas un càlcul ràpid dedueixes que dues mil persones com a mínim hi tenen un càrrec, a Sant Cugat: són presidents o vicepresidents o vocals de l’AMPA, els geganters, els pessebristes o l’associació de veïns. Però aquesta dada especulativa seria incorrecta, perquè el mecanisme per captar càrrecs voluntaris i desinteressats fa que hi hagi duplicitats. Hi ha els que van a la reunió, no saben dir que no, i tornen a casa amb aquella nova responsabilitat. Són gent entusiasta, treballadora, que van de bòlit de reunió en reunió, però són feliços perquè comproven que allà on quatre persones amb empenta es reuneixen sempre hi passen coses. S’avança. Que tantes ciutats pensin que el que les distingeix és la seva capacitat d’organitzar-se permet concloure que potser això les fa iguals a les altres, i que el que es configura és un país amb alta capacitat per reunir-se. És un tret de l’ADN molt clar. I aguanta el país.

stats