Passatgers de baixíssima velocitat
Una tortuga atraca dos cargols, i quan la policia els demana que expliquin amb tot detall els fets, els cargols responen: "No ho sabem, ha estat tot tan ràpid!" La inauguració del TGV i el seu impacte mediàtic fan que els usuaris de Rodalies, que fins ara se sentien tortugues, ara se sentin cargols. I aviat se sentiran crancs, perquè en alguns aspectes d'infrastructures van enrere, com denuncien pacientment sempre que se'ls obren micròfons o xarxes socials. S'entén el mal humor d'aquests dies dels que triguen el doble que d'altres a fer la meitat de distància i se senten abandonats fa dècades. Per diumenge preparem un dossier sobre la Catalunya del tren (podeu ajudar-nos encara amb la vostra experiència) i es constata que el mapa real va canviant, afortunadament, i la comparació fa que quan dues ciutats s'acosten molt les que es queden igual que abans en certa manera s'allunyin. I això és decisiu en termes de competitivitat de tota mena, turística, industrial, comercial... Rodalies acumula tots els drames, els del temps i els dels contratemps. No és només que la previsió inicial ja reclami una paciència infinita, sinó que la imprevisió converteix alguns usuaris en impresentables involuntaris: sovint no es presenten a l'hora que toca. Com estem veient també amb l'Eix, les connexions vertebren els països i les desconnexions els aïllen. És trist que el malestar dels passatgers més castigats de forma reiterada aigualeixi la festa d'una arribada a Girona i Figueres que també es produeix dècades tard. Però és alhora una oportunitat per denunciar-ho un cop més, com farem diumenge, per fer un retrat exacte d'on som, una foto que no hem de patir que quedi moguda perquè la Catalunya de baixíssima velocitat és una realitat immòbil.
