AHIR LES PARAULES de David Trueba ressonaven a les xarxes, i vaig veure i rebre comentaris que replicaven alguna frase seva treta de context i el culpaven. "Què diu, aquest, que ens han dir que ens estimen? Massa tard". És un exemple entre mil d'opinions que parteixen de lectures parcials. I que apliquen a una persona responsabilitats que no són seves. Pots aplaudir o no les seves paraules, i argumentar-ne l'oportunitat i el recorregut, però em molesta el tic agressiu que consisteix a desqualificar abans d'escoltar i de pensar. Potser algú ara mateix està pensant: i ells què? Però Trueba no és ells, és ell, és una persona amb la seva opinió i els seus matisos. Hem de fer l'esforç constant de reflexionar i comptar fins a deu. I fomentar els comentaris respectuosos, que és la manera d'aïllar més clarament els que no ho són. Fa dies que observo que a les xarxes la pobra gent que fa comentaris irònics i es descuida de posar-hi rialles escrites o dibuixets ha de passar-se una bona estona aclarint que allò era ironia. O que gent que està d'acord amb una cosa però en matisa una part ha de dedicar hores a justificar que allò seu només era un matís. No és un mal atribuïble a les xarxes, només. És l'auge de la mentalitat de la resposta immediata, la culminació d'un procés que consisteix a llegir en diagonal, concloure abans d'acabar d'entendre, deixar anar els prejudicis i rendir culte a l'espontaneïtat. Ho visc i ho pateixo des de dins i sé que els mitjans en som molt responsables. I justament per això em permeto ser crític. I alerto que si no ens esforcem a defensar els matisos de forma constant, si anem assumint que tot podrà ser tret de context en contra nostra, l'empobriment serà irreversible.