El Prat: no anem enlloc perquè no volen
La vista aèria sempre ajuda a veure les coses clares i amb perspectiva. Potser per això dossiers com el d'avui sobre el Prat, en què es comparen les seves possibilitats amb la seva realitat, són clarividents. La marca Barcelona al món, la seva àrea d'influència, la seva demografia i les seves oportunitats de negoci reclamen a crits molts més vols, més connexions. I no els tenim perquè no volen, evidentment. I els que no volen, a banda dels avions, són els responsables dels governs i institucions espanyoles, que no els dóna la gana de potenciar l'aeroport. Aquesta decisió els beneficia? No, és una decisió espanyola que perjudica clarament Espanya. Què hi guanyen? Inflar Barajas i mantenir la fantasia que la capital ho és encara més i no veu disputada la supremacia per coses tan irrellevants com la realitat o el lliure mercat. Es disparen al seu propi peu, que ara està tant de moda. Barcelona, com explica amb detall Ignasi Pujol, hauria de ser com Munic, Milà o Manchester, però no se li permet. Amb premeditació i amb traïdoria, amb promeses que després s'acaben incomplint i canviant per d'altres. Així no anem enlloc. I aquest així és triple. No anem enlloc amb aquest aeroport castrat, no anem enlloc amb els gestors que li tallen les ales al Prat i no anem enlloc amb la nostra incapacitat provada de fer-nos respectar en greuges que clamen al cel.
