Què vols dir, tot un diari sobre paisatges?

ARA FA 10 ANYS el Parlament va aprovar la llei del paisatge i va crear l’Observatori del Paisatge, amb seu a Olot, una entitat que dirigeix el geògraf Joan Nogué, de qui vaig tenir el goig d’aprendre molt en una entrevista recent, i que ha fet molta feina en aquesta dècada. Ha catalogat, per exemple, 135 paisatges a Catalunya. Tants com diputats, curiosament.

L’Ignasi Aragay, director adjunt, va venir fa setmanes amb la idea de fer tot un diari monogràfic dedicat al tema. Serà el de diumenge. Entendre el paisatge és una manera de definir i estudiar l’entorn, la simbiosi entre acció natural i acció humana. Pot semblar un tema molt específic, però no: afecta l’educació, l’economia, el turisme, l’aprofundiment democràtic, la gastronomia, la literatura, l’art, la idea de bé públic. Nou experts d’aquestes branques ens ajudaran a entendre-ho. Concretarem bons i mals exemples de gestió integral del paisatge. Si hem fet edicions només il·lustrades amb obres d’art, aquesta només tindrà fotografies de paisatges. Només hi haurà paisatges, inclosa una portada especial, per davant i per darrere. Aviso que fugim de les postals: hi ha paisatges industrials, de comunicacions, espirituals, d’urbanitzacions, de patrimoni. Reals. Nostres.

L’Ignasi fa dies que està entusiasmat, insisteix que n’aprendrem molt, que serà una edició única, d’un alt valor pedagògic. Com que nota cares estranyes de “Què vols dir un diari dedicat als paisatges?”, fa dies que li sento dir, amb tota la raó, que el paisatge no és aquella caricatura que deixa bocabadats els urbanites i de la qual s’enriuen els pagesos. El paisatge ens interessa a tots i d’ell en depèn la nostra felicitat.