Ignoro si hi ha precedents de cap director de diari anunciant als lectors que l’edició d’un dia determinat és plena de mentides. Em veig obligat a fer-ho. Del diari del 23 d’abril no us en refieu ni un pèl, el 90% del que hi llegireu no és veritat. No només ho confesso alegrement, sinó que us animo a comprar-lo: hi ha una feinada al darrere i n’estem satisfets. Hi publiquem les ficcions d’Albert Sánchez Piñol, Marta Rojals, Enrique Vila-Matas, Karl Ove Knausgård, Bernardo Atxaga, Màrius Serra, Xavier Bosch, Care Santos, Antonio Muñoz Molina, Sílvia Soler, David Monteagudo i molts altres escriptors. L’any passat vam fer una edició només d’escriptors i aquest cop els hem demanat que no fossin articles, que deixessin anar la imaginació i fessin contes o relats (l’actualitat va a parar, per un dia, a unes columnes de breus a cada pàgina).

No cal dir que això ha de ser una excepció anual, per fer encara més especial un dia tan singular. La resta de dies mantenim el compromís amb la independència periodística per fer que el diari s’acosti al màxim a la veritat. Un compromís que inclou admetre de forma humil i autocrítica que els mitjans massa sovint som només una aproximació a la realitat, sotmesos a pressions, errors humans, incapacitats pròpies, dificultats per accedir a les fonts que voldríem o per trobar la distància necessària de totes les versions. I això no ha de ser cap excusa, és només el context laboral, la nostra feina és vèncer-lo. Per Sant Jordi, la ficció al poder, i la resta de l’any, a treballar amb rigor per no empassar-nos relats i explicar què passa, per què i qui n’és responsable. Visca Sant Jordi, visca la bona ficció mentidera i visca el periodisme de veritat.