Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Saviesa i ambició crítica passats els 80

RICHARD J. BERNSTEIN va néixer a Brooklyn fa 83 anys. És un filòsof que continua donant classes a la New School de Nova York, i celebra que cada dia continua aprenent. Això sí, afegeix de seguida, “com més aprens més entens que cal ser humils sobre el que sabem”. Ha vingut a Barcelona per presentar un llibre sobre la violència, i en prepara un altre sobre la ironia. Pot semblar contradictori, però és del tot lògic. Demostra tenir un sentit de l’humor dels que et salva. Fuig de les grans afirmacions i dels blancs o negres que fan que al seu país no es qüestionin algunes formes de violència, o que es pretengui fer-nos creure que els crims amb drones no són tan brutals com els que es fan embrutant-se les mans.

Aquesta setmana també he pogut conèixer Charles Taylor, canadenc, 83 anys també, filòsof també, humil també, dotat de sentit de l’humor també. Ell venia a parlar dels errors de comprensió de la multiculturalitat i la convivència entre religions. M’enamoren aquests savis de més de vuitanta anys. Em va passar amb Zygmunt Bauman, Ágnes Heller o George Steiner. Per la seva lucidesa, i per la seva ambició intel·lectual. No perquè estiguin de tornada de res, tot i que podrien. Al contrari, estan connectats a la realitat, més que a l’actualitat, i demostren més comprensió del món que els de la meva edat, i una mirada més panoràmica, de context més ampli. Les generacions al poder les trobo més conformistes, més addictes a la justificació que al pensament crític. Bernstein em va acomiadar recordant-me que no hi ha cap progrés moral guanyat del tot, cal lluitar-los cada dia. I això ens obliga a no rendir-nos mai a la desesperança.