LA MARTA, una gran amiga, té molta sort. Coneix de fa temps en Mahesh, un nepalès que ara té 25 anys, i que l’ajuda i l’inspira molt. Els seus ànims i el seu caràcter li donen la moral que ella necessita. Segons com ho miris semblaria que és ella la que l’ajuda. Perquè en Mahesh ha sigut un nen de carrer, una criatura abandonada que ella va conèixer als nou anys en un centre de voluntaris, que va retrobar casualment als dotze i que ha recuperat ara. I sí, la Marta i uns amics li donen suport perquè estudiï i tingui els mínims per viure dignament i sortir-se’n.

Però la Marta ho veu diferent, ella viu aquests intercanvis culturals com una relació entre iguals, i està agraïda pel que rep, no posa l’èmfasi en el que dóna. Fa poc ella, de visita al Nepal, estava totalment bloquejada per un problema, i en Mahesh li va deixar anar una frase màgica: “ There’s always an option ”. Sap de què parla, el noi. No és un optimista ingenu, la seva és una història de supervivència pura i dura, ell és la resiliència amb cames, des dels set anys que viu al carrer, dels 14 als 25 se’n va anar a l’Índia a buscar-se la vida. “ Options, options, tell me the options ”, insisteix en Mahesh. Ell sap com molt pocs resoldre situacions complexes i trobar-hi la sortida possible amb rapidesa, no ha fet res més. Per això té clar que sempre n’hi ha alguna, d’opció, si la busques i t’espaviles. És llest i tendre, és madur -a hòsties- i alhora manté una ingenuïtat sana. Un cas d’infelicitat objectiva que sap encomanar felicitat i ganes de viure.

Sovint ens mirem els nens del carrer -un drama global- només com a víctimes -que ho són-, uns pobrets que necessiten la nostra compassió en forma d’almoina. Potser caldria pensar també en tot el que en podrem aprendre. M’imagino en Mahesh als instituts explicant la seva vida. Té moltes classes per donar. Sempre hi ha una opció, i tant.