LES GUERRES el primer que maten són els matisos. I com que vivim en uns temps accelerats en què ni la pau ens garanteix profunditat, no vull imaginar el que ens espera. Caldrà anar-nos repetint les vegades que calgui que som davant d’un problema d’una complexitat enorme, en un món globalitzat d’una dificultat de gestió gegant. I fugir dels reduccionismes i les simplificacions. Costarà, és evident, ja es nota. Perquè també som en temps de conclusions apressades, de preses de posicions precipitades, de bàndols. Hem de poder eixamplar punts de vista sense ser acusats de justificar res. Hi ha una idea que em ronda, que he sentit a molts entrevistats quan els parlo de noves violències, del jihadisme o d’alguns conflictes com el de Síria. Molts em diuen que parlem dels efectes sense abordar les causes. Les causes són incòmodes perquè obliguen a mirar enrere. I no justifiquen res, només ho expliquen. I és cert que entendre-les no resol el problema, però et pot permetre rectificar, i pensar a llarg termini. Raonar. Fa tant de temps que es prediquen solucions cada cop més simples a problemes gegants que en algun moment haurem de sortir d’aquesta espiral que porta al fracàs i a l’empobriment. Proposo que aprofitem els dies de tristesa, de dolor, de dol, de desconcert, per llegir més, buscar opinions contrastades, qüestionar-nos falses comoditats mentals. Amb la ferida oberta, busquem una cicatrització intel·ligent. Per diumenge preparem un dossier carregat d’arguments, la munició que més ens enriqueix, i intentarem posar-hi context, que és l’única armilla protectora davant dels atacs de demagògia que rebem i que amenacen de quedar-se.