19/04/2011

Sis anys amunt, sis anys avall, el pis és el mateix

1 min

Hi havia una cosa misteriosa en l'augment del preu dels pisos, i és que tothom que era propietari d'una primera vivenda se sentia més ric sobre el paper, però amb una riquesa virtual, no executable, que no afectava el seu tren de vida, perquè en algun lloc havia de continuar vivint. Aquest pis que em va costar X, ara valdria 10X, deien, conscients que el seu patrimoni s'havia multiplicat per deu, segons el taxador de guàrdia, però ells allà s'hi sentien com a casa. Ara diuen que els preus del 2011 tornen a ser els del 2005, i la incertesa complica la vida als que han de vendre o de comprar, però deixa del tot indiferents els que ni volien vendre fa sis anys ni ho volen fer ara. Hi ha gent que les ha vist venir sense immutar-se, ni estava emocionada en plena bombolla ni els ha esclatat. Com la gent que no ha demanat mai crèdits, perquè s'estava de canviar de cotxe si no tenia els diners. L'avantatge dels que no taxaven el pis, dels que no s'immutaven si el del costat es venia pel doble, és que si ara es ven a meitat de preu es queden tan amples. Ni era tan ric ni ara sóc tan pobre, deuen pensar, i la prova és que el seu pis continua sent exactament el mateix. En algun moment eren vistos com gent estranya, ancorada en el passat, i ara semblen arribats del futur. I ells no s'han mogut, són els taxadors els que viatjaven en la màquina del temps, sis anys amunt, sis anys avall.

stats