28/10/2011

Sobreviure no hauria de ser una utopia

1 min

Borj Stigson, un suec de 65 anys que presideix una coalició de 200 empreses mundials dedicades a la sostenibilitat, s'adreça als estudiants de vint anys així: "Ara us parlaré de la vostra vida, dels vostres propers 40 anys. Tindreu el repte més difícil de la història, aconseguir que l'any 2050 puguin viure bé 9.000 milions de persones. I teniu un problema, no us han educat per a aquest futur". Aquest savi diu que els primers deu anys després de la Cimera de Rio 1992 hi va haver il·lusió i es va planificar bé. La segona dècada, del 2002 al 2012, ha estat la de l'esgotament. Les promeses s'han vist frustrades, la percepció de les exigències mediambientals ha estat negativa i la crisi fa que alguns governs cometin l'error de considerar un luxe inabastable les mesures en què ens hi juguem la vida. El 2050 sostenible ens els presenten ara alguns com una utopia. Però no podem acceptar la supervivència com una fita inabastable, si no és que ens hem tornat bojos del tot. El món requereix decisions a llarg termini i el gestionem resolent emergències sense pla ni guió. Patim una combinació d'estats d'ànim nefasta: som massa pessimistes sobre els propers anys (quan és evident que la crisi econòmica és dura però ens en sortirem) i som massa optimistes sobre les properes dècades (on és evident que la crisi mediambiental no perdonarà si no hem fet els deures).

stats