Els hem pogut dir que els estimem

'Tornant del tanatori. Un dolor profund, i una sensació de plena comunió amb les famílies. Som un poble, i els hem pogut dir que els estimem". Són els 140 caràcters amb què una olotina va resumir a Twitter un estat d'ànim que trenca el cor. Mentrestant, alguns lectors ens feien saber que els havia dolgut el to de la nostra portada d'ahir, i en especial la pregunta "Què té Olot?". A tots, les disculpes més sinceres. La intenció no era aquesta, i crec que la informació responia de manera respectuosa i acurada a una pregunta generada per unes coincidències tràgiques. I estic d'acord amb la resposta de l'alcalde, "Olot ha tingut mala sort". Però en això de la comunicació, si no t'entenen, potser és que no t'expliques. Per tant, insisteixo a demanar perdó als que van trobar que la portada els afegia dolor, o als que van veure en el to i l'espai dedicat un sensacionalisme que, honestament, no buscàvem. I gràcies per avisar-nos. Volem aprofundir en els fets, el context i l'escenari. Fer-nos preguntes i respondre-les. Però com a fill de poble, que sap com és de dur un estigma i com és de difícil que parlin de les activitats positives, connecto amb la consternació de la Garrotxa, i l'orgull amb què una amiga reivindicava al Facebook: "Com a Olot, enlloc".

La d'avui és la vintena portada de l'ARA, i cada dia ens ofereix ocasions d'encertar i d'equivocar-nos. I, el que és millor, d'aprendre'n plegats.