2013: any internacional català

Al nou govern que Mas fa públic avui se li gira una feinada també internacionalment. El 2012 Catalunya ha omplert més pàgines de premsa mundial que en una dècada. I a còpia d'informar més sobre la nostra realitat els mitjans del món l'han anat coneixent millor, aparcant en alguns casos tòpics i visions alterades per corresponsalies que s'ho miraven des de Madrid. El 2013 serà bàsic continuar sent notícia, però el Govern haurà de tenir objectius més ambiciosos, més fins i més difícils, a banda dels mediàtics. La sensació és que l'aspecte internacional és dels que va més endarrerit, un cop el procés s'ha accelerat. Tant de bo sigui una sensació i la feina silenciosa de buscar aliats s'estigui fent, però en això mai ens quedarem curts: és i serà un aspecte decisiu. Els que siguin escollits per a la tasca d'afers exteriors carregaran a l'esquena el pes d'una responsabilitat gegant. Caldrà que tinguin bons contactes, habilitats diplomàtiques, intel·ligència tàctica i molta inspiració. I que facin un sobreesforç. El prestigi de Mas-Colell serà d'una enorme utilitat, ja ho ha estat durant la passada legislatura: obre portes i desmenteix intoxicacions. Caldrà més gent com ell, i en realitat tothom que tingui contactes mundials i vulgui hauria de poder ajudar des de la seva posició. Per això és necessària una estratègia ben treballada, flexible, que permeti teixir una xarxa d'ambaixadors voluntaris de tota mena. Que qui vulgui col·laborar-hi sàpiga com fer-ho. I com que parlem de complicitats, és clau que els responsables de la missió tinguin grans dosis d'empatia, sàpiguen fer atractius i comprensibles els objectius catalans, mirant de no ser percebuts com a pesats o inoportuns. És l'hora de convèncer, d'una pedagogia d'urgència en què ens ho juguem tot.