Ahir va començar la campanya de vendes de Nadal i tocarà parlar d'austeritat, de gent que mira molt però compra poc, de com creixen els outlets i els productes de luxe. Els extrems. Aquest no és un article sobre economia ni sobre la crisi. És un desafiament al pessimisme basat en dades reals. Una invitació perquè aquest Nadal ens fem els millors regals. No els més cars, esclar. Tots sabem quins regals ens han agradat més, pensem què tenien els que van fer diana. Dediquem més temps a buscar-los. A imaginar què pot fer feliç aquella persona. Passegem a la recerca de la idea. Mentim dient que hem quedat amb algú i així guanyem més hores per remenar amb aquella por de ser descoberts. Potenciem les botigues on ens tractin bé, on no siguin ni massa pesats ni massa absents, on ens entenguin, ens escoltin, ens ajudin, ens respectin. Donem suport als negocis online que ens atreguin per originals, per atrevits, per sensibilitat social, perquè és una cooperativa, perquè són uns joves espavilats. Emboliquem-los nosaltres, si podem. Si queda malament, que és el més probable, ho explicarem i riurem. Complementem-ho amb notes, dedicatòries, detalls que confirmin que el regal ha estat pensat, que és únic, que no és d'última hora, que no s'ha improvisat. Mirem de personalitzar-ho, intentem que el llibre o el CD estigui dedicat. Admetem que en anys sense crisi havíem comprat, d'urgència i sense rumiar res, regals cars, nefastos, molt mal triats, inútils, que feien vergonya i tot. Recuperem els nervis per si li agradarà, la xerrera donant explicacions de com i per què ho hem decidit. Tinguem més fe en el nostre criteri, en com coneixem la persona. No els deixem el tiquet ni cap opció de canviar-ho: el regal és aquest i és el millor, t'ho dic jo que l'he triat per a tu.
