POTSER HAURIA estat bé una candidatura unitària del bloc favorable a la consulta. Però no està anant gens malament, crec, la feina que fan separats en aquesta campanya. Mas manté Unió compromesa amb l’acord de la data i la pregunta, de manera que CiU continua sumant per aquest flanc. ERC s’ha acostat al socialisme catalanista, com va quedar clar ahir amb Pasqual Maragall en el seu acte central, o sigui que suma cap a una altra banda. I ICV fa una campanya inequívoca pel dret a decidir i ha pogut lluir als actes la seva aliada Ska Keller com la candidata a la Comissió Europea més compromesa a acceptar una Catalunya independent a Europa. Vull dir que el bloc pel referèndum, per separat, no resta, sinó que continua sumant, i els electors diumenge tindran tres opcions que es mullen de manera decidida perquè els catalans puguem votar el futur lliurement. Segons les previsions, el PSC, que va guanyar les últimes europees, serà com a molt tercer, després de posicionar-se en un federalisme sense pressa i ni tan sols votar la petició de la consulta acordada i legal, que representa que era la que defensaven. Passar de primer a tercer (i ves que no acabi quart) és un resultat nefast. Els dos primers llocs se’ls disputen els dos partits amb el discurs més sobiranista. Caldrà molta moral per voler fer creure que el sobiranisme es debilita quan els dos primers partits ho són. El votant pot triar i remenar, hi ha molts matisos. Diumenge a la nit, si la suma de vots pels tres partits que promouen el 9-N supera clarament la dels tres que no el volen, dir que el 9-N n’ha sortit mal parat requerirà altes dosis d’imaginació. I de cinisme.