Ens costa estar contents

ELS QUE S’AGAFEN l’aqüeducte de nou dies de festa estan preocupats pels embussos, pels retards dels vols, per si hi haurà neu a les pistes, per si l’hotel els agradarà, per si hauran encertat el destí.

Els que s’agafen el superpont de sis dies envegen els que el tenen sencer. Mira que haver de tallar el pla per tornar a treballar divendres, què li costava al seu cap deixar-li agafar un dia dels de lliure disponibilitat, si total anirà allà i no sabrà què fer, serà l’únic, ¿qui coi vols que treballi el dia 9 de desembre?

Els que s’agafen un pontet de quatre dies, per davant o per darrere, pateixen perquè els donarà molt poc de si, sembla molt i s’acaba de seguida, i a més se senten passerells per haver badat i permès que algun company més previsor se’ls avancés com sempre, o perquè un cop més els caps ho han distribuït malament.

Els que només tenen com a festius el 6 i el 8 vol dir que són els últims micos de la feina, i troben que serà una setmana perduda i ben tonta, un dia treballo i l’altre no, així ni agafes ritme de treball ni pots desconnectar.

Els que hauran de fer les guàrdies dels festius i viuran una setmana normal lamenten que els càrrecs intermedis sempre s’escaquegin. Els que voldrien treballar el dia 6 com a protesta troben ridícul que se’ls posi tantes traves polítiques al seu gest simbòlic. Els indignats amb els que volen treballar el dia 6 lamenten el poc respecte per la Constitució que mostren alguns. Els aturats que tindran feines esporàdiques aquesta setmana són conscients que es menjaran els dies que no vol ningú i els cobraran ben malament. Els aturats que no han trobat ni algunes tristes substitucions en la setmana amb més festius entenen que la seva negra situació va per llarg. I tots ja pensen en la mala sort que Nadal i l’1 de gener cauen en diumenge.