U. ELS QUE reien de les dificultats per formar govern a Catalunya que deixin de riure i assumeixin la fragmentació, la ingovernabilitat i l’obligació de fer pactes difícils.

DOS. El PP perd més de 60 escons i la seva és una victòria estèril. Tenen un peu fora del govern.

TRES. La generosa inversió de l’Íbex-35 i algunes televisions en Ciutadans, el Podem de dretes, no ha donat el rèdit esperat: Rivera no serveix de crossa al PP o al sistema.

QUATRE. Quan Colau ha liderat la llista (municipals) o s’ha arremangat en campanya (20-D), En Comú Podem ha guanyat. Quan no va aparèixer (27-S), la coalició va tenir uns resultats fluixos. Té el crèdit i el to per convèncer. No ho oblidis, Pablo.

CINC. ERC obté els millors resultats de la seva història i lidera l’independentisme. Tot i això, no ha quedat primera. Els resultats deixen els de Junqueras a la centralitat del país, just al mig entre En Comú Podem i Democràcia i Llibertat, fent de frontissa entre els partits d’esquerres i també entre els sobiranistes. És peça clau per construir un bloc pel referèndum clarament majoritari.

SIS. El Congrés tenia 3 diputats independentistes i ara els multiplica per sis, fins a 17. Els que pronostiquen cada nit electoral la mort del procés, que prenguin una altra til·la.

I SET. Si algú no va voler entendre el 27-S què cotitza Duran lluny dels despatxos foscos i les suites, a la llum del dia, demanant vots a la gent i no negociant amb els poders fàctics en reservats, ara en té la prova definitiva: res. Zero. Empata amb el PACMA, partit animalista. L’etern aspirant a ministre cau de l’escó que creia tenir en propietat amb un final agre, crispat i decadent que es podria i ens podria haver estalviat.