El debat sobre la desigualtat guanya terreny

Llegeixo aTimeuna anàlisi interessant del moviment Occupy Wall Street, que el situa com a contrapoder ideològic del Tea Party nord-americà. La revista fa una enquesta, en què un 54% es manifesten a favor de la idea de fons delsindignats mentre que només un 27% (just la meitat) creuen que el Tea Party té raó. En fan l'extrapolació electoral i, en un marc bipartidista, especulen sobre si el nou corrent d'opinió pot ajudar els demòcrates tant com el Tea Party ajuda els republicans, que es troben l'argumentari ja preguionat. I ho troben comparable atenent que són, segonsTime, dos discursos populistes que en el fons s'articulen i uneixen al voltant d'una sola idea simple i potent. Els de l'extrema dreta exciten l'opinió pública dient que tot el que no funciona és culpa del govern, mentre que per alsindignatsd'allà la idea forta és que la culpa és dels rics. La revista remarca que l'opinió és majoritàriament favorable a Occupy Wall Street "malgrat que s'hi veuen joves descamisats, barbuts, tocant el bongo, embolicant cigarretes i pintant-se els cossos". O sigui: s'identifiquen amb el malestar de fons i el debat sobre la desigualtat, tant si els agraden com si no els líders concrets de les places, ben previsibles i etiquetables. Hi ha una pista per entendre-ho, que és ben demolidora: vuit de cada deu nord-americans tenen la certesa que les coses van pel mal camí.