El debat sobre el procés ha de ser enriquidor

TOTES LES OPINIONS sobre el procés independentista, vinguin d'on vinguin, tinguin la intenció que tinguin i el crèdit que tinguin, afavoreixen i construeixen un marc mental: hi ha debat sobre el procés. Escenifiquen un canvi de pantalla, posen sobre la taula la conveniència o inconveniència, la possibilitat o impossibilitat d'aconseguir la independència, i per tant fixen que aquest és el tema de debat. Totes sumen a l'hora de portar-nos cap a una conclusió lògica i irreversible: la necessitat de resoldre el cas de forma democràtica. A més d'aquest factor importantíssim, que tota opinió sobre el procés independentista -també les contràries- reforça l'existència d'aquest procés i el consolida, hi ha la necessitat, també democràtica, d'escoltar a tothom i de debatre amb tothom de forma educada i pacífica, perquè aquesta és també l'essència del projecte. Cal mantenir el to formal i el fons argumental: escoltar i respondre. Alguna gent ha utilitzat diàleg com a sinònim d' immobilisme, i d'altra ho ha entès així, però debatre sobre avantatges i inconvenients, riscos i oportunitats d'un nou estat és imprescindible. El marc del debat ja és el procés. Ara toca fer que participi la màxima gent del debat, tothom qui vulgui. I no cal apressar-se a desqualificar o qualificar els que parlen, sinó atendre les seves raons i dir si són raonables. Com més s'argumenti tot, com més elements convincents es posin sobre la taula, com més elaborada hagi de ser la proposta i la contraproposta (si existeix), com més discussió hi hagi, més democràtic serà el procés. Perquè ho serà si es pot votar (i s'ha de votar), i aquesta serà la conclusió, però ho és si tothom té dret a dir-hi la seva des del respecte i amb tranquil·litat.