23/01/2013

Qui decideix el preu de les coses?

1 min

Ser consumidor avui és assumir que les coses no tenen preu. Vull dir que en tenen molts, de diferents, totalment variables per criteris que sovint no podem ni entendre. Què val un bitllet d'avió? El mateix pot costar entre 10 euros i 800. I una peça de roba? La sofisticació de la llei de l'oferta i la demanda en els últims anys fa que no puguis saber mai si té sentit el que pagues. La prova més absurda del desconcert, de la desaparició de tota lògica i criteri, és que creixen els productes de luxe (per als que no els ve d'aquí) mentre es rebenten altres preus de productes de primera necessitat (per als que els ve molt d'aquí). O marca blanca o marca daurada. La classe mitjana dels preus, la gamma intermèdia, també es va extingint. Quin sentit tenen les rebaixes quan hi ha outlets a cada cantonada? Quan hi ha negocis online que ofereixen 90% de descomptes sobre productes, quina cara et queda si en vas pagar el 100%? Què hauries de demanar per una pel·lícula online quan es baten rècords de pirateria? Per què una línia de telèfon caríssima s'abaixa radicalment només si truques per donar-te'n de baixa? Tot el consum s'està convertint en una mena de mercat on s'imposa el regateig, on si no saps negociar o esperar tems que no pagaràs el que val, si és que hi ha cap manera de saber què valen les coses. I si això és desconcertant per al consumidor, ha de ser desesperant per a fabricants i comerciants. Sobretot si s'ha passat de buscar beneficis a procurar perdre poc, quan tots els esforços són perquè no s'aturi una roda que no sabem on va.

stats