En defensa dels que són al mig, a risc de rebre

LA LLISTA CONJUNTA que han anomenat Junts pel Sí és un èxit dels que han cedit perquè fos possible. Dels que han intentat suavitzar les formes, construir ponts. No sempre són els més visibles, ni els que criden més, ni els que més proclamen la necessitat d’anar junts, són els que ho acaben fent possible. El procés ha de ser democràtic, cívic i inclusiu, i necessita cuidar molt totes les fronteres, deixar-hi portes i finestres. Seran importants els punts de contacte i les complicitats entre les dues llistes del sí, i també entre les llistes del sí i les dels que estan pel dret a decidir. Faig la crida a les dues parts, a ser honestos, sincers, tan contundents com vulguin, però a entendre que algun dia s’hauran d’entendre, a respectar els punts de contacte.

Un primer cas serà la Diada. Escolto líders que insinuen que se’n desmarquen, com aquest dilluns Espadaler, al·legant que serà un Onze de Setembre partidista. Depèn. Si deixen d’anar-hi els que no estan per les llistes del sí, podran acabar dient que ha sigut només la festa dels del sí, però serà perquè ells no s’hi han presentat. Serà una profecia autocomplerta. Si el seu propòsit democràtic de defensar el referèndum va de debò, poden anar a la Diada i fer-ho constar. I els organitzadors han d’intentar que hi siguin. Ser inclusiu i transversal en un projecte tan ambiciós i complex no s’acaba per molt inclusiva que sigui una llista. I no es tracta de ser ingenus, es tracta de ser generosos i tenir estratègies a llarg termini. Ni el sobiranisme ha de marcar fronteres dures ni els que s’autoanomenen del “sí-no” haurien de buscar el xoc amb el sobiranisme, si van de debò. Els que procurin fer ponts, a risc de rebre, mereixen l’aplaudiment.