Si ens esbravem tant quedarem massa esbravats?

MAI NO HAVÍEM tingut tantes oportunitats d'esbravar-nos. Esbravar-se és, literalment, alleujar l'ànim donant sortida als sentiments que t'oprimeixen. Tenim moltes eines, sobretot socials, per desfogar-nos i compartir estats d'ànim. De l'esbravament col·lectiu en diem trending topic, i ens reforça l'autoestima, hem deixat clar que som molts. (Una autoestima que ens baixa avall del tot, per cert, si mirem quantes ximpleries són trending topic cada dia.)

Mai no havíem tingut tant risc de quedar massa esbravats. Esbravar-se és també, literalment, fer perdre a un líquid la seva fortalesa, olor o efecte carbònic. Psicològicament, doncs, esbravar-se, buidar el pap, canviar d'humor, és molt positiu. Però des d'un punt de vista de qualitat líquida, la beguda esbravada perd valor i gust, s'ha rebaixat. La pura analogia de les accepcions de diccionari ens aconsella no sobredimensionar el que aconseguim a les xarxes socials. Són molt útils informativament i encara més per la possibilitat d'establir connexions, però el seu poder instantani de generar tendències és tan efectista i poc durador com l'escuma del cava. Potser per això el principal risc que ens ofereixen és el de quedar atrapats en una bombolla superficial, enlluernats pels focs artificials, satisfets abans d'hora. A mesura que n'anem aprenent, suposo que trobarem la utilitat a esbravar-nos per canviar l'estat d'ànim però no se'ns acudirà pensar que aquest fet ha arreglat gaire res més enllà de nosaltres. Les conquestes reals i les defenses potents continuen necessitant la fortalesa, coherència i constància del dia a dia i precisament per això exigeixen gent consistent, que no hagi perdut tot el gas pel camí.