06/12/2010

Les esqueles omplen el diari de vida

1 min

Joan Ràfols Casamada, 80 anys i 34 dies. Francesc Planas i Combalia, 65 anys. Són les dues primeres esqueles de la història de l’ARA, han arribat en ple pont, quan encara no havíem decidit a quines pàgines les posaríem. Ja hem enterrat molta gent desdeles seccions de notícies, però aquestes esqueles vénen a través de les famílies que han decidit posar-les. Les acompanyem en el sentiment, i entenem que publicar-les en un diari no només certifica la defunció i dóna detalls sobre l’hora i el lloc del funeral. És sobretot un reconeixement, una manera de preservar la memòria deixant el nom i cognoms impresos en negreta. No morim del tot mentre algú ens recorda. Hi ha molts lectors de premsa que comencen la lectura per les necrològiques. És un gènere que ha donat anècdotes, errors, humornegre, venjances i epitafis enginyosos. Fins i tot algun error garrafal que ha permès a algú el privilegi de llegir la seva pròpia esquela. En el repàs diari que fan molts lectors de les necrològiques hi ha un interès que predomina: el de comprovar les edats dels morts del dia, assumint que cap és bona per anar-se’n, però n’hi ha que són terriblement injustes. Hi ha lectors que deixen de llegir les planes d’esqueles quan s’adonen que la majoria dels que moren són més joves que ells i tenen aquella sensació que tan bé ha descrit el mestre Espinàs, la de viure un “temps afegit”. I que duri.

stats