28/02/2011

Les 7 excuses d'un màster del victimisme

1 min

En 7 mesos de Lliga, Mourinho ha donat la culpa de les seves ensopegades a la gespa, a l'àrbitre, al calendari, als equips que no s'esforcen prou contra el Barça, als defenses que fan més faltes a Ronaldo que a Messi, al fet que no li volien fitxar un davanter i a les pèrdues de temps dels rivals. 7 excuses, una per cada punt de diferència amb el Barça. No podem dir que siguin excuses barates, perquè ell i els seus jugadors costen un ull de la cara de Florentino. Mou té tota la raó quan es queixa del calendari: aquest no és el seu any. I l'encerta del tot queixant-se de la resta, perquè és cert que si ell pogués triar els àrbitres, la mida de la gespa, decidir quan s'han d'esforçar els rivals i quan no, quin jugador lesionar i quan és permès perdre el temps, guanyaria la Lliga, segur. I si no ho aconseguís ni així, sempre tindria algun diari amic disposat a esborrar el Barça del mapa. Per error, naturalment. Mai he compartit l'admiració d'alguns experts per l'entrenador, ni l'interès a interpretar cada gest seu com una estratègia, i no com una rebequeria infantil. Però començo a entendre que sí, que tot el que fa ha de tenir, per força, una motivació estudiada. No pot ser impotència pura, hi ha d'haver un objectiu més noble i ocult. En aquest cas deu ser mostrar-nos com pot ser de ridícul el victimisme, sobretot exercit des del poder absolut. I aquí la seva actuació és magistral, de Champions.

stats