El gat que no necessita consells
Per combatre l'onada de calor, Interior recomana buscar les ombres i beure molta aigua, just el que el meu gat fa sense que l'hi digui ningú. Em va fer gràcia aquest comentari del company Carles Arbolí, que retrata un moment històric en què el món se sofistica i nosaltres ens simplifiquem, en què som capaços de fer coses inimaginables i la vessem en les més fàcils. Fa bé Interior de recordar aquestes obvietats, com fan bé de posar la majoria d'avisos elementals de seguretat que ens trobem en productes o en espais, perquè és molt pitjor lamentar desgràcies. Ara, on arribarem no ho sé, perquè l'allau d'advertiments i senyalitzacions acaba creant un cercle viciós en què els ciutadans reclamen per no haver estat alertats de nimietats que farien morir de riure el gat murri que passa el cap de setmana bevent a l'ombra. El món es mou tan ràpid que ja no hi ha temps d'ensenyar-ho tot de manera mastegada, i és més necessari que mai tenir interioritzades actituds multiusos per afrontar cada novetat. De fet, tots sabem que s'està millor a l'ombra i que la calor fa set, però ens atabalen les ganes d'aprofitar l'estiu o lluir bronzejat o vés a saber què. Per sobreviure en la societat de les addiccions haurem d'anar tirant d'instint i de l'enyorat sentit comú. Però potser ja és hora d'exigir també un mínim sentit del ridícul. Que la cara, abans de caure'ns a terra cremada pel sol, ens hi caigui de vergonya.
