05/04/2011

Quan el més segur és no ficar-s'hi

1 min

El s últims incidents de seguretat als transports públics, amb un mort inclòs, són un peix que es mossega la cua: cal parlar-ne a fons per posar-hi remei, però alhora fer-ho des de l'alarmisme perjudica aquest actiu social tan delicat que anomenem sensació de seguretat, que combina dades objectives amb valoracions més opinatives. Aquestes notícies, a més de dibuixar un paisatge incívic i perillós, desincentiven del tot els ciutadans a intervenir en cas de conflicte. I crec que s'ha de lluitar amb fermesa contra les situacions que aconsellen el "tu no t'hi fiquis que rebràs". Les societats necessiten la implicació de tots, i mai no hi haurà prou vigilància policial o privada sense el complement d'uns lligams ciutadans que ens facin sentir solidaris amb el del costat quan és a ell a qui li toca el rebre. Avisar, denunciar, telefonar, fer un crit, oferir-se de testimoni, el que sigui. Al metro de Barcelona, per exemple, en les últimes setmanes m'han advertit tres vegades que hi havia carteristes al vagó. Per una banda, delata que els lladres són famosos per als habituals sense que això els impedeixi continuar robant, però per l'altra, que la gent té prou seguretat per mullar-se. Quan la nocturnitat o altres factors generen un clima en què de l'únic que tothom està segur és que serà millor mirar cap a l'altra banda, el problema és doble i les possibilitats de canviar la dinàmica més remotes.

stats