Els millors premis per a Xavi

AGRAEIXO MOLT que Xavi jugués ahir amb Catalunya. Una mostra més de compromís d’un jugador que enyoro. Si això de la Pilota d’Or fos un premi de veritat n’hauria guanyat alguna, però que ell no en tingui cap és una prova més de com el futbol pot ignorar el talent que més el fa evolucionar, per no dir revolucionar.

Sort que Xavi té dos premis molt importants. Un és trist, perquè arriba tard, i és que l’equip el troba a faltar, i molt. Llegeixo anàlisis de què pot millorar l’equip, i la meva conclusió sol ser que ell no hi és. Xavi simbolitza de forma brillant i reconeguda figures bàsiques en tots els equips de treball. Persones constants, que fan de pulmó o de motor, que ho tenen tot al cap, que prenen les decisions correctes, que imposen el ritme. Líders que no ho semblen, però que marquen el destí de tot l’equip. Ha tingut molt reconeixement, molts títols, però aquest tipus de gent que cedeix el protagonisme sol brillar encara més per la seva absència, quan no els tens i t’adones de tot el que arribaven a fer. I notes que per substituir-lo en necessitaries dos o tres. Amb equips de menys qualitat individual que el d’ara va donar al Barça molts títols, que atribuíem als que marquen els gols, com sempre. Però només ell ha sigut capaç de tenir ulls al clatell, una visió de 360 graus, un toc perfecte i la capacitat d’alentir o accelerar tot un equip fent d’entrenador des del camp, a l’espera del dia que ho farà a la banqueta.

Si el primer premi a Xavi és com se l’enyora, el segon és encara més important. Fixeu-vos si es troba a faltar Xavi que hi ha partits que el millor jugador de la història amb diferència abandona el seu lloc i se’n va a fer de Xavi. Quan Messi es disfressa del company que li organitzava l’equip, queda demostrat el pes que ha arribat a tenir. És un reconeixement en lletres d’or. Llàstima que quan Messi fa de Xavi, no té el Messi que feia de Messi per beneficiar-se’n.