27/10/2011

Un món on no mana ningú és possible?

1 min

Arran del congrés mundial sobre energies renovables he tingut la sort de conèixer líders mundials en sostenibilitat. Un dels experts em diu que cada dia té més clara la sensació de viure en un "nobody-in-charge world". L'expressió és oportuna, un món on ningú mana, descontrolat. La pregunta habitual fins ara és: això qui ho porta? Quan t'adonaves que algun tema no el portava ningú, temies que l'assumpte es bloquegés, però se t'obrien oportunitats d'aprofitar aquest desgovern per avançar en el tema. Però un món sencer que no el porta ningú, perquè Europa i els Estats Units no són el que eren però els costa acceptar-ho i els emergents són més del que semblen però estan enfeinats amb el seu creixement, cap on va? Un món a la deriva i sense conductor no et dóna dret ni a queixar-te a la cabina de comandament, perquè truques a la porta per protestar i no et responen. Com a les pel·lícules d'acció en què algun heroi decideix salvar el tren a punt de descarrilar, algunes empreses que veuen oportunitat de negoci i de crear llocs de treball en el món de les renovables ja lideren el corrent sostenible amb més entusiasme i visió a llarg termini que molts governs, atrapats en el dia a dia. Però cal que la societat civil empenyi. Triar entre si invertim en negocis que destrueixin el planeta o que el salvin sembla tan obvi que qualsevol retard és sospitós. I suïcida.

stats