325.000 nens en situació de risc a Catalunya

Avui parlem de l'informe Unicef sobre pobresa infantil: hi ha 325.000 nens en situació de risc al país. Diumenge TV3 dedica una marató a favor de les entitats que la combaten, que potser hauria estat més oportú titular així, i no "contra la pobresa". La iniciativa ha ocasionat crítiques que s'entenen, perquè en un context de retallades pot ser malinterpretada. I crec que és bàsic que el suport a aquesta marató sigui llegit també i sobretot com una exigència al Govern que no pot afluixar en la seva responsabilitat de justícia social. És així. No crec que la gent que dóna diners tot l'any a Càritas, per exemple, estigui dient amb el seu gest que no cal que els governs facin res. La gent que ajuda les entitats és la més conscienciada, i per tant la que més pressiona les institucions perquè facin la seva feina. Els ajuts privats no han de ser coartada per substituir responsabilitats públiques estructurals i urgents. Però es necessiten tots. Les associacions que fan feina cada dia, les que s'arremanguen amb fets diaris per frenar que la injustícia castigui aquests 325.000 nens del títol, agrairan tots els ajuts, els de diumenge, els de cada dia. I no deixaran de reivindicar amb força les responsabilitats polítiques. Em preocupa que es plantegi com un dilema, perquè tots els que volen combatre la pobresa saben que com més iniciatives i més sensibilització, millor.