10/10/2011

Es pot ser catalanista i no europeista?

1 min

No és un bon moment per a Europa. La crisi accelera les economies emergents, que avancen i l'eclipsen. Construïda sobre ambigüitats, articulada en una estructura que requereix consensos lents i difícils i acorralada per una situació d'emergència, pateix i patirà. Patirem, doncs. Ho farà l'Europa unida i cadascuna de les seves nacionalitats, on avancen temptacions populistes. ¿Com vivim des d'aquí una situació tan delicada? Percebo, sorprès, un euroescepticisme entre sectors catalanistes, atiat per decepcions que s'entenen molt bé, però que no justifiquen tirar la tovallola. Catalunya perd prestigi a Europa (m'ho deia Pujol en l'entrevista de dissabte, ho confirmen clarament des de Brussel·les) i Europa deixa de ser una esperança per a cert sobiranisme que l'havia idealitzat com una manera de saltar-se Espanya en què tot seria més fàcil. ¿I ara què fem, doncs? ¿Com que no ens entenen ni els uns ni els altres ens passem el dia enfadats? No puc creure que tingui sentit deixar de creure en Europa, deixar de lluitar per una Europa que surti reforçada de la crisi. Hi hem de ser el màxim de presents. Hi ha catalans en càrrecs d'alt nivell que hi treballen amb entusiasme, i amb el seu talent ens prestigien. M'agradarà escoltar les vostres veus, obrir un debat sobre la nostra fe en Europa, què hi fem, com ajudar-la i com facilitar que ens ajudi. Hi dieu la vostra?

stats