Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Saber en qui pots confiar i en qui no

Tinc una imatge gravada d'una excursió infantil, un petit trauma. A prop d'un precipici que ja no em feia gens de gràcia, un noi més gran em va aparèixer per sorpresa per darrere i em va empènyer amb una mà mentre m'agafava fort amb l'altra. Va riure i em va dir: "Me'n deus una, t'he salvat la vida". Era una broma, es veu. Entre l'ensurt, que va ser real, i la frase, que era boníssima, no he oblidat mai el moment. I he tingut ocasions de recordar-lo, perquè allò que va formular és una idea que et vas trobant a la vida. Individus que presumeixen que et salven d'amenaces que en realitat són ells els que les provoquen, i pretenen que els en donis les gràcies. Una de les claus per sobreviure mínimament feliç és anar sabent en qui pots confiar i en qui no. I la primera lliçó és que no pots confiar mai, mai, però mai, en els que fingeixen preocupació perquè prenguis mal mentre intenten provocar-te'l. Sembla una obvietat, però sovint ens aconsegueixen confondre, perquè ho sofistiquen, no sempre van de cara, utilitzen tercers per a la feina bruta, i són bons comediants. En el cas català, esgarrifa veure com alguns dels que més s'omplen la boca preocupats per la cohesió són els mateixos que fan tot el possible per trencar-la. I alguns dels que més angoixats es mostren per la debilitat i inestabilitat del nou govern són els que intentaran debilitar-lo i inestabilitzar-lo cada dia. L'altra gran lliçó és que, tot i la seva mala intenció, poden tenir raó. I per tant cal aprendre a ignorar els seus presumptes consells però no menystenir les seves profecies (que en el fons són amenaces). Molts dels que pronosticaran dos anys terribles fins a la consulta del 2014 seran encarregats de fer-los més terribles, i l'única manera que no ho siguin tant és preveure-ho i preparar-se.

Riure, malgrat tot