El procés i el Triangle de les Bermudes
LA GENT NORMAL tendeix a pensar que es fan coincidir escorcolls un pèl sobreactuats en dies assenyalats del procés per empastifar-lo. Però ments més brillants i sofisticades, com la del ministre Fernández Díaz, diuen tot el contrari. Que el procés està pensat com a cortina de fum per treure importància al cas Pujol, o a les comissions del 3%. Al principi fa riure, perquè costa imaginar que més d’un milió de persones sortissin el juliol del 2010 a manifestar-se calculant que cinc anys després s’investigaria els fills de Pujol. Però és perquè som gent normal. Si recordes les conspiracions del Triangle de les Bermudes, assumeixes que l’11-S no va existir, que Elvis Presley és viu i que mai hem arribat a la Lluna, tot es veu més clar. La CUP va néixer com a tapadora de les comissions del 3%. No ho sembla, però aquesta és la gràcia. Han anat teixint des de la base una plataforma que sembla radical i molt d’esquerres, però tot estava pensat per obtenir 10 diputats i empènyer la declaració del Parlament de manera que l’escorcoll a can Jordi Pujol i Soley no tingués tanta importància. Se’ls veia espavilats, en Fernández i companyia, però són uns genis. Han enganyat els seus, amb cops d’efecte com ensenyar la sandàlia al Rato, al servei de la corrupció. I què me’n dieu de la Via Catalana? Prop de dos milions de persones ensinistrades per encobrir comissionistes.
Si tingués la ment brillant de Fernández Díaz estaria preocupat. Si els del procés han sigut capaços de muntar tota la parafernàlia i endevinar quins dies faria escorcolls la policia per contraprogramar-los, el dia que es proposin un objectiu més simple, com aconseguir la independència, no hi haurà qui els aturi.
