El procés avançarà, i tant, com sempre

U. El procés avançarà, com sempre ho ha fet. Perquè és un projecte sòlid i ben arrelat, perquè té una base social compromesa i perquè no té cap altra alternativa. Té enemics, té rivals, té guerres brutes, però no hi ha cap altre pla que no sigui dinamitar el de l’independentisme.

Dos. El procés avançarà, com sempre. Però avançarà a la seva manera, mai ho ha fet amb el guió previst, sempre hi ha hagut girs inesperats, ha hagut d’anar obrint finestres originals per saltar murs que se li han posat al davant.

Tres. El procés és sobretot democràtic. I per tant ha d’assumir i acceptar les regles de la democràcia. Si la CUP té deu diputats amb un programa claríssim, és perquè milers de persones volien que la CUP jugués el paper que havia promès.

Quatre. El procés serà seductor o no serà. La coacció, la pressió excessiva, la voluntat d’imposar que o estàs amb uns o hi estàs en contra és un dels punts febles que més fatiga genera. La voluntat popular són lideratges més compartits.

Cinc. La Catalunya d’abans de la crisi podia ser de centredreta, ara és clarament de centreesquerra, perquè una classe mitjana empobrida seria idiota si abracés el neoliberalisme que l’ha empobrit. Convé tenir-ho en compte amb contundència, sense dubtes ni maniobres. Primer, els dèbils i els que pateixen.

Sis. El procés avançarà, però no tan ràpid com molta gent voldria. Les prioritats i les línies vermelles s’han de respectar des d’ara mateix, malgrat el tracte asfixiant de l’Estat. Si cal, apel·lant al voluntariat, buscant fórmules que explicitin que trobem sortides. No només cap a la independència, també cap a la justícia social i la igualtat d’oportunitats.