27/10/2012

La proximitat, el contrari del boicot

2 min

Menjar sistemàticament productes de la terra que han viatjat dos mil quilòmetres atempta contra el sentit comú, afegeix despesa, genera contaminació i resta qualitat. Per sort el present comença a recuperar la naturalitat del passat. Però no ho digueu a ningú, per si de cas. Si perquè la gent entengui que és bo saber d'on ve el que menges n'hem de dir traçabilitat , endavant. Si anomenar-ho quilòmetre zero crea més adeptes que dir-ne comprar als veïns , cap problema. Demà us oferim el suplement Bo i proper , on recollim tendències que s'imposen pel pes de la raó i del gust. El món que ve inclou suport a petits negocis independents, revaloració dels barris, el gust per l'artesania, els productes frescos i unes dietes que s'adaptin a les temporades. Em recorda l'esperit de poble que feia que qualsevol ciutadà sabés que era lògic, just i a més a més rendible donar negoci als que n'hi donaven a ell. Aquest esperit torna per motius econòmics, ideològics, de salut, gastronòmics, ecològics. En alguns casos sembla una moda, però és un corrent de veritat que té les de guanyar perquè encaixa amb les necessitats i els estats d'ànim. Té més futur estar orgullós dels productors que coneixes, i apostar-hi, que no fer crides al boicot de ningú. Són la cara i la creu, anar a favor o a la contra, mostrar esperit constructiu o amenaçador. Quan t'inclines pel producte de proximitat en garanteixes la subsistència i també la qualitat, perquè ningú compromet més que un comprador solidari, exigent i proper, que et felicitarà o et reclamarà. El món previ a l'obsolescència programada, on els productes s'arreglaven i tenien garantia, era (i serà) aquell en què productor i client es coneixen, es respecten i s'estimen el que fan i el que mengen.

stats