Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El que podem aprendre de Messi

Va ser preciós que el gol vuitanta-sisè de Messi aquest 2012, el que li donava el rècord absolut, fos una jugada d'equip amb una assistència d'esperó impressionant a càrrec d'Iniesta. Simbolitza la sort del millor jugador de la història de coincidir en el mateix equip amb els millors jugadors del moment. Aquests dies veurem repetits els vuitanta-sis gols, ens caurà la bava i ens rendirem davant d'un geni irrepetible. Ho fa tot tan fàcil que acaba fent semblar mediocres els altres. Quan topes amb algú que s'aparta de l'excel·lència per fregar la perfecció pots fer poca cosa més que aplaudir. En el cas de Messi hi ha una lliçó a aprendre que és aplicable absolutament a tothom. Per a mi és, amb diferència, la millor virtut del jugador, i l'explicació de per què bat tots els rècords. I és que només juga a guanyar, no li interessa res més que no sigui veure la pilota a dins de la porteria dels altres. Mira de no caure. I si el tomben, s'aixeca tan ràpid com vol. Els seus gols que més m'agraden no són els perfectes, són els que demostren la tossuderia anant a barraca. La seva confiança absoluta. El model de gol que no em cansaré de veure en vídeo és quan li fan una falta garrafal, a sobre els que l'hi han fet la protesten, rodegen l'àrbitre, volen aturar com sigui el joc per respirar un moment. Provocar-lo, desconcentrar-lo, desanimar-lo. I ell s'aixeca, agafa la pilota, no demana ni barrera ni res, ell endavant, ell ha vingut a jugar. Amb talent i caràcter, Messi ens assenyala de forma magistral la conducta a seguir. Hem d'entendre i aprendre d'aquest petit geni que quan al rival li convé aturar el joc o embrutar-lo, l'últim que has de fer és caure en aquest parany. Tu sempre endavant. La victòria és dels que tenen clar on van i no es distreuen més del compte pel camí.

Riure, malgrat tot