28/04/2011

El que fa contra el que ni fa ni deixa fer

1 min

Parlàvem, ahir a la tarda, amb un amic, d'això que l'ARA ha anomenat "el món que ve", que és apassionant però a mesura que l'intueixes sembla molt complex. I ell em deia que, en el fons, el futur té un punt simple, dual. És un món en transformació, obligat a reinventar models, i per tant hi haurà dos bàndols: la gent que vol que passin coses, la gent que fa, i la ge nt que no vol que passi res. La divisió no és tan nova, i de fet en català l'expressió "ni fas ni deixes fer" ja fa temps que retrata el que no es veu amb cor o té por de fer coses i alhora li dol que les faci el del costat. Intenten no deixar fer des del desànim, des de les petites trampetes, i en aquest cas és bo ignorar-los i fer un petit revolt per tirar endavant sense que et facin perdre el temps. Després s'enfaden i es posen al davant frontalment, i cal tenir el coratge de mirar-los als ulls i anunciar-los solemnement que saps on vas, que hi aniràs i parlaràs on toqui. A ells els encanta, aquest cos a cos, i els distreu, però no t'ha de distreure mai a tu. Un cop superat l'obstacle, l'error es tornar enrere per intentar conven ce'ls, per veure si et reconeixen el mèri t, per dir-los que a sobre no es queixin. El que ni fa ni deixa fer no es mereix tantes atencions. Adéu. Que s'entreté amb noves mentides? És el seu problema. Tu ja has avançat i la teva feina és fer, mirar endavant, no enrere. Ahir a la nit en vam viure un cas pràctic.

stats