20/10/2015

La recerca d’un tros de terra per caure-hi vius

2 min

DESPRÉS DE SOBREVIURE als horrors de la guerra, a les pasteres i als traficants, els refugiats que arriben a Europa s’enfronten ara a un altre perill mortal: el fred. Així comença avui la Cristina Mas el seu reportatge sobre el cru hivern d’aquestes persones condemnades a una gimcana inhumana, salvatge, que té com a premi la supervivència pura i dura. Persones indèntiques a tu i a mi. Només amb menys sort.

Molts malviuen en tendes de campanya, i entre desembre i gener poden arribar a vint graus sota zero als Balcans, amb els vents de l’Àrtic. Ho admet la Creu Roja: aquestes famílies que fugen de la guerra han superat proves dures, però el fred les posarà al límit. A elles i a les ONG que han de jugar-se-la per fer-los arribar mantes, capelines, menjar i begudes calentes.

Les fotos de les criatures amagades sota les tendes trenquen el cor, i tot just som a l’octubre. La idea que en aquest món sofisticat, del big da ta, d’expedicions a Mart, de cotxes que aniran sols i d’impressió en 3D les persones continuen morint de fred a les cantonades mentre es posposen cimeres per arribar a acords humanitaris és esgarrifosa. Vivim en un món aparentment sofisticat, on la ciència i la tecnologia avancen però la justícia social retrocedeix. On es fan avenços genètics, però cal que voluntaris portin mantes per abrigar criatures que tremolen de fred. Un món on les xarxes socials prediuen el nostre comportament, on els supermercats endevinen què comprarem demà, però on milions de persones campen expulsades del seu territori, víctimes d’abusos, a la recerca d’un tros de terra per caure-hi vius, i amb molts números, massa, per caure-hi morts.

stats