DE LA MATEIXA MANERA que la veritat és difícil de trobar i confirmar, però la mentida existeix i és comprovable, costa garantir la imparcialitat, i en canvi és bastant fàcil detectar la parcialitat. La parcialitat del Tribunal Constitucional és evident i és un cas de jutjat de guàrdia. I en aquest món confús de l'"i tu més", el "doncs mira que tu!" i el "vau començar vosaltres", és sorprenent que la militància al PP del president del TC no hagi provocat res més que una polèmica política i mediàtica. No estem parlant de fets opinables, d'anècdotes o de detalls estètics. El repartiment de seients amb flaire partidista s'ha instal·lat com a normal quan hauria de ser motiu d'escàndol, i en aquest context, que l'àrbitre tingui un determinat carnet es resol amb un "no n'hi ha per tant". Fa bé el govern Mas de recusar-lo i d'intentar apartar-lo dels casos en què el TC ha d'actuar a instàncies del PP, el partit on milita aquest president. Al marge de les possibilitats d'èxit, que són poques perquè el calvari català al TC ja ha donat proves que som en una partida amb les cartes marcades, ho hem de denunciar perquè la història de la separació de poders és la història de la democràcia dels darrers segles. És la condició essencial de l'estat de dret modern. Dit en negatiu, si la separació de poders ni existeix ni ens importa, això no és un estat modern ni és un estat de dret. No hi ha dret. I es confirma el pitjor dels pronòstics, que com més amunt t'enfiles, com més eleves a una instància superior un conflicte, menys garanties tens d'un judici com cal.