I AQUÍ
Misc 16/11/2013

La sort de creure en les persones

i
Carles Capdevila
1 min

LA SORT EXISTEIX, i tant, i sobretot existeix la mala sort, de la mateixa manera que la veritat existeix però el que existeix sobretot sobretot és la mentida. Però procuro no creure-hi gaire, en la sort, perquè una cosa és acceptar-la i una altra donar-li més poder del que té. Amb la sort acabes fent un pacte no escrit on tu fas el que pots i ella el que vol. I et vas preparant per a la seva intervenció, que a vegades és decisiva, però no sempre. Però si a sobre de fer el que voldrà, que ja ho farà igualment, la sort et condiciona prèviament perquè hi confies més del compte o la tems massa, el seu poder serà absolut sense necessitat ni tan sols d'intervenir. Per això trobo més útil i justificat creure en les persones, que no vol dir creure-te-les a totes. Com més persones conec més m'adono que són decisives, per bé i per mal. La capacitat d'algunes per marcar diferències en positiu i en negatiu és incontestable. I més que les idees brillants n'acabo valorant la capacitat i fortalesa i resistència per implementar-les i defensar-les, salvant els entrebancs i males companyies. En tots els terrenys i nivells, la combinació de gent positiva que ho posa fàcil o de gent que crea problemes on no hi són és definitiva. I en temps tan decisius com aquests la intel·ligència i coratge de qui té responsabilitats marca destins de forma irrevocable. Això és sagnant en els lideratges. L'atzar hi torna a jugar, perquè la sort de tenir un líder visionari o la desgràcia de tenir-lo inútil marquen la fina barrera entre la supervivència o la ruïna absoluta.

stats