15/01/2013

I tant que sí, però quan ens toqui la loteria

1 min

Un clàssic: la parella que decideix si és el moment de tenir fills, i un n'està més convençut que l'altre. La pressa està mal repartida. El que no ho té clar, el que està pel no però no vol dir que no, per no decebre, mira de comprar temps, intenta posar condicions, excuses, terminis. Sí, i tant que sí, però tenir-ne ara no seria responsable. Aquestes decisions no volen pressa, no ens podem precipitar. Quan ens vagin millor les coses, quan haguem viatjat a països exòtics, quan tinguem un pis més gran, quan tots dos tinguem feina estable, quan els avis s'hagin jubilat i ens puguin donar un cop de mà. La sofisticació de les condicions dóna una pista sobre l'interès real, i permet intuir si s'està parlant de dies, mesos, anys o dècades, amb l'arròs ja covat. És l'entranyable psicologia de parella. Ara imagineu que l'indecís afirma que vol tenir fills, i tant, que ho té claríssim, però que caldrà esperar el dia que els toqui la loteria, perquè una decisió tan complexa necessita la màxima seguretat econòmica. Llavors la cosa es complica per dos motius. Perquè es posa una condició molt difícil, del tot improbable. I perquè, a sobre, l'acompliment de la condició no depèn d'ells, depèn d'un tercer tan capriciós com l'atzar. Hi ha experts a dilatar processos que no els convenen sense dir ni que sí ni que no, vestint-se de persones responsables que ho faran, per descomptat, com es pot dubtar de les seves nobles intencions, però quan sigui el moment precís. I després defineixen unes circumstàncies tan probables com que et toqui la loteria sense haver-ne comprat.

stats