ESTOPA CELEBRA quinze anys, treu un CD-DVD recopilatori, i he tingut la sort de poder entrevistar-los: ho podreu llegir i veure en vídeo diumenge, si us ve de gust. No els coneixia personalment. M’he divertit molt, i alhora m’han atabalat, perquè la majoria de respostes les comença un germà i les acaba l’altre. He sabut que corren sovint, sobretot per la cerveseta de després, que a Mèxic els consideren hipsters, i això els fa gràcia, que actuaran aviat al Barts de Barcelona ells dos sols, xerrant amb el públic, i que els fa perdre temps que tothom els faci fotos amb el mòbil, perquè els espontanis mai acaben de saber com va la càmera, o tenen la memòria plena, o se’ls dispara el vídeo. I els he dit: us posa en una situació incòmoda el que passa a Catalunya? La seva postura tranquil·la m’ha encantat. Tenen clar que s’ha de fer un referèndum, no volen entrar en si això és legal o no, i anuncien, per motius romàntics, que votarien que no. Resultat? Cada cop que ho diuen alguns mitjans espanyols els acusen de radicals per voler el referèndum i a casa nostra se’ls retreu aquest no a la independència. I afegeixen: però això passa a la premsa, no al bar, on tothom continua fent petar la xerrada. Aquest to tranquil amb què manifesten una postura democràtica, que els surt de dins, i al qual afegeixen la resposta que els surt de l’ànima, és un patrimoni a protegir. Són veus que representen molta gent, a vegades indecisa, a vegades decidida en postures intermèdies. Ho rematen dient que passi el que passi viuran al mateix lloc, que res no canviarà, esclar. Aquesta calma és el millor antídot contra els tremendismes. És una melodia que fa el procés més ric i més harmònic, i que hauria d’espantar les feres.

--------------------------

Avançament de l'entrevista a Estopa: el perquè del fúting del duo de Cornellà

vídeo