26/02/2011

La velocitat del preu del petroli

1 min

Just quan Felip Puig respirava tranquil perquè baixava el soufflé mediàtic de la velocitat, Rubalcaba s'apunta a la moda de canviar cartells de trànsit per estalviar petroli davant de la incertesa a Líbia. És el primer cop que les revoltes recents del món àrab tenen una conseqüència directa per a nosaltres. Es tanca una mica i només provisionalment una aixeta que ja sabem que no és il·limitada, però fem veure que no ho recordem. Un amic català que viu fora sovint se'm mostra sorprès que a casa nostra els temes de sostenibilitat siguin patrimoni ideològic d'uns partits , i que se'n parli en termes més morals que pràctics. Saber que els recursos són limitats i que cal administrar-los amb mesura i intel·ligència és clau, però ens fa sentir fràgils, i fem fugides cap endavant en lloc d'assumir tasques preventives. M'imagino els conductors que d'aquí uns dies aixecaran el peu de l'accelerador recordant Gaddafi i la seva família. En part tindran raó, però el drama és la manera inconscient amb què acabem amb els recursos. I el pitjor de la dependència del petroli no és haver-ne d'estalviar, sinó les injustícies que fomentem o justifiquem per garantir-ne l'aixeta. No cal saber política internacional per interpretar els conflictes amb un "Ui, aquests tenen petroli". En fem mitja broma i anem tirant. Ara que anirem tirant més a poc a poc, aprofitem-ho per pensar-hi.

stats