DESPRÉS DE Zygmunt Bauman i Alain Touraine, els que aneu fent la col·lecció de pensament amb els minillibres del CCCB que oferim els caps de setmana podreu llegir ara La vida bona, una conferència de l’assagista francès Pascal Bruckner, fill intel·lectual del Maig del 68, sobre com la felicitat gairebé s’ha convertit en una obligació, i com l’obsessió per trobar-la va accelerar per exemple la cultura del crèdit, tenir-ho tot de seguida, amb ansietat, sense espera. Vaig poder entrevistar-lo fa poc a París, i ell, com també Comte-Sponville, es fan creus que cada setmana apareguin encara nous títols a França sobre com obtenir la felicitat. Ells dos hi han reflexionat, remarcant la contradicció de buscar-la en lloc d’esperar-la, i fent notar que ser feliç és una experiència que sovint assumeixes quan ha passat. Un assaig sobre què és “la vida bona” és en realitat un assaig sobre l’evolució dels valors i com evolucionen. Bruckner em diu a l’entrevista que podreu llegir a l’ Ara Diumenge que a Occident estem perduts, desorientats, buscant coaches fins i tot per a la vida personal, i que fem bricolatge amb retalls d’ideologies i savieses anteriors que anem enganxant en una mena de collage mental. Serà el nostre tercer diumenge amb la nova oferta, i haver incorporat Xavier Antich, Marina Garcés i Rafael Argullol al suplement, oferir-vos entrevistes llargues sobre el món que ve i completar-ho amb aquesta col·lecció de pensament ens satisfà. Gairebé diria que ens comença a fer -si se’m permet l’expressió- feliços.