DE LA MATEIXA manera que el 2012 i el 2013 s'han fet llargs, tractant-se de dos dels anys més durs de la crisi, el 2014 neix amb molta pressió i el risc que es faci curt, si ha de respondre a les expectatives nacionals i econòmiques. És un any que neix pressionat, i davant d'aquest fet hi ha dues alternatives: preocupar-nos o ocupar-nos-en. Ho presento com a dilema, tot i que són accions complementàries, perquè noto una tendència creixent a mostrar-nos preocupats i pensar que això ja ens allibera de treballar per minimitzar el problema. Quan l'única reacció lògica si et preocupa una cosa seria ocupar-te'n a fons. Com que s'acosta l'hora de la veritat en molts aspectes, qui pateixi per la convivència ha de garantir-la. No s'hi val a fingir preocupació per la tensió mentre no fas res per frenar-la, o la generes. Això és hipocresia i cinisme. Hi ha ideòlegs de l'immobilisme que tenen la solució perfecta per evitar la frustració de l'excés d'expectatives o el risc de fer propòsits. La seva solució és no fer res, ni tan sols tenir projectes. Però ara toca avançar. Hi ha molts motius per reiniciar maneres de fer les coses, i el millor sistema és proposar-nos-ho. I treballar-hi de valent. Per això, admetent que els propòsits nacionals i globals per a l'any acabat d'encetar són altíssims, el millor consell és dedicar poc temps a atabalar-nos-hi, perquè la pressió ja hi és, i dedicar-lo tot, ben concentrats, a posar-hi de la nostra part. En moments de canvi tota contribució és decisiva i cal combinar l'exigència amb els altres amb l'autoexigència. Al balanç d'aquí 365 dies hi podrem fer celebracions o retrets, però haurem de ser honestos i valorar què hem aportat nosaltres per satisfer il·lusions urgents i fonamentades.