Aprendre dels errors del rival
Ara fa just un any el Madrid es va proclamar campió del món. Era líder indiscutible a la Lliga i Cristiano Ronaldo estava a punt de guanyar la Pilota d’Or. El Madrid acabava de guanyar la décima i semblava que s’iniciava el seu cicle victoriós. Però va ser guanyar aquest títol al Marroc i que comencessin totes les desgràcies. Podríem debatre sobre el punt d’inflexió de tot plegat: el guardó que va guanyar Cristiano, el títol del Mundial de Clubs o la festa amb Kevin Roldán. Tant se val. La qüestió és que un equip campió de tot es va esvair en un no res. Festes a destemps, golejades rebudes contra els grans rivals, destitucions per despit... La llista seria interminable i més si ajuntem les desgràcies d’uns i altres. Des de fitxatges frustrats sobre la botzina fins a alineacions indegudes a la Copa, passant per jugadors dormint al calabós o tenint aventures al Marroc.
Guanyar és molt difícil perquè tothom ho vol i només un ho pot aconseguir. Però un cop has guanyat, valorar l’èxit i administrar-lo encara ho és més. Els equips que aconsegueixen cicles guanyadors tenen un mèrit brutal. Guanyar i tornar a guanyar. Motivant-se, sense creure-s’ho, amb humilitat. El Madrid actual és l’exemple clar del que no s’ha de fer, des de dalt fins a baix. El president va canviar els pesos pesants de la plantilla, va destituir l’entrenador la temporada següent i va traspassar el capità. I els jugadors es van acomodar amb celebracions i festes fora de lloc. Pensar en les individualitats per sobre del grup penalitza sempre.
El Barça ha d’aprendre del seu rival i saber què no ha de fer. Embriagar-se d’èxit és tan fàcil com desaconsellable. I la gran sort dels blaugranes és que gairebé s’han acostumat més a guanyar els aficionats que els jugadors. De vegades s’haurien de sentir culpables de no alegrar-se de guanyar una Supercopa o no donar importància a segons quin rècord. El petitó Messi ho ha guanyat tot de blaugrana i encara en vol més. I si ell ho vol, què deuen pensar els altres? És la gran sort de tenir el millor jugador de la història, que no s’ha cansat de ser-ho. Potser per això o perquè Kevin Roldán no ha fet cap concert d’aniversari, al Barça no li hauria de passar el mateix que al Reial Madrid.
