DES DE LA CASTELLANA

Barça-Madrid, papers canviats

Tant de soroll per a no res. Desplaçar-se un munt de quilòmetres per acabar perdent un títol al qual optaran a la final dos equips que no van guanyar ni la Lliga ni la Copa. De fet, aquesta Supercopa és un bon nyap, col·locada aquí al mig de la temporada i havent de suspendre la jornada perquè quatre equips i sobretot la Federació facin bastanta caixa a canvi de fer veure que l’Aràbia Saudita és un país normal i tampoc tan intolerant. Realment fer una final four no és gens una mala idea, i si s’hagués fet a l’agost en una ciutat espanyola on convisquessin les quatre aficions, hauria estat un èxit. No econòmic, però sí social i esportiu. O fins i tot per Reis, fent-los jugar aquell cap de setmana i reprendre la Lliga en aquest. També en un format final four amb seu única on molts joves i nens haguessin pogut gaudir-ho aprofitant les vacances escolars. Però no, s’havia de fer en un país totalitari per guanyar un grapat de milions d’euros que llavors els clubs malgastaran amb fitxatges fallits com Arda Turan o Coutinho.

Sigui com sigui, aquesta Supercopa segueix sense tenir prestigi com a títol. És a dir, sigui qui sigui qui la guanyi, no li servirà per justificar la temporada si no acaba enduent-se al final la Lliga o sobretot la Champions, i en un nivell més baix, la Copa. Però en canvi sí que serveix per reivindicar-se en un moment en què el joc dels grans de la Lliga espanyola no passava pel seu millor moment.

El Madrid, per exemple, venia de tres empats consecutius i una victòria a Getafe on el millor de l’equip va ser el seu porter. I en canvi, contra el València van oferir el millor futbol de la temporada. Amb baixes importantíssimes com Bale, Hazard i Benzema, el seu entrenador Zidane va treure el llibret de Cruyff i va decidir apostar per jugadors al mig del camp. Per tenir la pilota i optar pel toc i la possessió per sobre de la verticalitat i el futbol directe. I el resultat va ser brillant, fins a tal punt que ja s’han sentit i llegit comentaris de si aquest Madrid recorda el Barça de Guardiola. Potser en fan un gra massa, però és obvi que tenen moltes ganes de poder dir que no només guanyen, sinó que també juguen bé.

I per això molts aficionats blaugranes respiren avui més tranquils al pensar que el seu equip ja és a casa i s’estalvia enfrontar-se als blancs diumenge. Val més donar per perdut un títol menor que no rebre un cop moral duríssim si el Madrid et passa per sobre a la final. El problema és que el joc del Barça no sembla que tingui solució. I ja fa temps.