09/05/2019

El Barça no és el Madrid

2 min

He de reconèixer que m’han enganyat. M’ho havia cregut. Pensava de debò que aquest equip sabia què es feia. Que el Barça volia guanyar a qualsevol preu i que aquesta vegada no necessitava bon futbol. Simplement guanyar. Que a la Champions es tractava d’això. I ho vaig comprar. M’ho vaig empassar. Però no. El Barça mai pot deixar de ser el Barça, i ara ho hem vist clarament. De fet, mirat ara amb perspectiva, he sigut un il·lús. Un autèntic panoli. Perquè ja hi havia símptomes que mostraven que la cosa no anava tan bé com semblava.

El Barça no és el Madrid. Ni ho és, ni ho serà, ni ho ha de ser mai. Per tant, que ells juguin la Champions com vulguin i que el Barça ho faci segons el seu model. El que li ha funcionat sempre. Basat en el futbol i no en el múscul. El gran avantatge que tenen els blaugranes respecte a la majoria de clubs del món és que tenen una identitat. Una personalitat. Que, a més, s’ha demostrat que, ben portada, va lligada a èxits. És l’únic club del planeta que té dos triplets, i guanyats amb l’admiració d’haver desplegat el millor futbol de la història.

La desfeta a Liverpool ha servit per deixar en evidència un munt de teories tòxiques i desafortunades. Com les que deien que amb Arturo Vidal no tornaria a passar el mateix que a Roma. O que l’equip arribava massa cansat per haver de lluitar pel triplet i no tirar la Copa al gener. Res de res. Paper mullat. El Barça ha oblidat el que era, amb l’ajuda de la secretaria tècnica i la permissivitat d’un conservador Valverde. I ho ha fet als morros de Messi, que encara té més delicte.

El Barça s’ha tornat com la selecció argentina. En lloc d’entendre que Messi necessita els millors companys al seu costat i que a través del futbol ell marca les diferències, l’ha deixat desemparat esperant que fes un miracle en cada partit. L’albiceleste lluita desesperadament per copiar la fórmula del Barça i ara resulta que és el Barça qui s’acosta cada vegada més a l’Argentina.

El cop de Liverpool és duríssim. La primera gran decepció per a tota una generació. D’altres van viure la de Sevilla o la d’Atenes. És cert que Valverde ha aconseguit dues Lligues consecutives i potser dos doblets. Però sense transmetre res. Com aquelles Lligues de Van Gaal del final dels 90. Si el Barça és més que un club, també ho és per com juga, per l’admiració que desperta, pel que genera a tot el món. Ja està, s’ha provat i no ha funcionat. Ara cal tornar als orígens abans que quan arribi Xavi Hernández no es trobi un club del tot desconegut.

stats