19/06/2019

El Barça no és una empresa

2 min
Antoine Griezmann, Kylian Mbappé, Neymar i Paul Pogba

Un club no es pot comparar amb una empresa. S’hi barregen els sentiments dels aficionats, i això fa que moltes vegades es prenguin decisions que en una societat anònima serien impensables. Als clubs els treballadors també reben un tracte especial i diferenciat; parlo dels futbolistes, no dels executius. Cobren milionades i, segons com, arriben a manar i tenir més poder que els mateixos caps i que el mateix president.

Per això, quan s’han de produir canvis i reestructuracions en un club de futbol, no es poden fer de manera objectiva i racional, com es faria en una empresa. És el que està passant ara mateix amb els fitxatges del Barça. Els blaugranes, actuals campions de Lliga, finalistes de Copa i semifinalistes de Champions, tenen la majoria de l’afició neguitosa. Els seguidors estan preocupats per les noves incorporacions i el seu estat d’ànim canvia cada dia. O a vegades poden arribar a canviar d’opinió diversos cops al dia depenent de què llegeixin o amb qui parlin. ¿Ha de tornar Neymar? ¿S’ha de fitxar Griezmann? Dues preguntes de múltiple resposta i difícil consens.

Al món empresarial estaria claríssim: entrevista de feina, veure quin currículum té i què pot aportar. Fer números, mirar quina seria la rendibilitat, com recuperar la inversió i fins i tot (això sí que és utòpic) tenir-lo uns mesos de prova abans de signar el contracte definitiu. Un contracte que hauria de ser per objectius.

Però, al futbol, res de res. Els aficionats no valoren si esportivament jugadors com Neymar o Griezmann poden millorar (que milloren segur) la qualitat de la plantilla i, per tant, les possibilitats d’aconseguir més títols. No. Es valora com va marxar Neymar, que va trair el club, que va pagar la clàusula després de fer ballar el cap a tothom amb fotos enigmàtiques amb Piqué i que, després d’haver fracassat en la seva aventura, ara vol tornar al Barça. O Griezmann, que es va riure dels culers emetent un documental (també amb la participació indirecta de Piqué) en què deixava amb un pam de nas tot el club blaugrana, i que ara, veient que s’havia equivocat i que al club on es va quedar no ha guanyat res, vol anar al lloc del qual renegava fa només uns mesos.

No, els aficionats no poden valorar només la part esportiva. Hi ha sentiment. Els jugadors passen, però els seguidors, els socis, es queden. Els presidents també passen i haurien de pensar una miqueta més que els fitxatges al futbol són diferents que en una multinacional.

stats