Barrejar política amb futbol
Aquesta història de no voler barrejar política i futbol no se la creu ningú. Des de Madrid fa mesos que en parlen i han criticat el Barça per fer-ho quan es va afegir al manifest del dret a decidir o quan va deixar passar la Via Catalana pel Camp Nou. Un club de futbol s’ha de dedicar a jugar a futbol i res més. Però a mesura que els ha interessat han estat els primers a barrejar-ho tot. Perquè realment el Barça s’ha mostrat més o menys coherent amb l’actitud que ha tingut al llarg de la història respecte a la política i a les decisions preses, al respecte i a la llibertat d’expressió. Però des dels mitjans de Madrid, tot el contrari.
Tot es va complicar amb la xiulada a l’himne espanyol en la final de Copa. Tot i haver passat en altres ocasions, aquesta vegada -amb la situació política que hi havia- interessava fer-hi més soroll que habitualment. I va haver-hi sancions, la manera que tenen d’arreglar-ho tot. Després, quan s’acostaven les eleccions catalanes, hem pogut veure que era gairebé menys important que Catalunya marxés de la Unió Europea que no pas dir i amenaçar que el Barça no podria jugar la Lliga, amb un Javier Tebas apocalíptic i amb publicacions de calendaris de Lliga ficticis amb tot de rivals catalans a la mateixa competició que el Barça.
I ara que s’acosten les eleccions generals tornarem a veure com utilitzen el Barça per barrejar política i esport per al seu benefici oblidant-se de tot allò que predicaven fa uns mesos. La sanció de les estelades ja fa dies que sona estranya i encara ningú entén per què ara justament es posa la mirada en un fet que ha passat al llarg de tota la història del club. Bé, potser sí que s’entén si es pensa quin moment està vivint Catalunya i els pocs complexos que tenen alguns poders de Madrid. Però igual que no han entès res de cada manifestació de l’Onze de Setembre, i que després de cada jornada electoral han donat per enterrat l’independentisme, ara tampoc entenen que després d’una sanció per ensenyar un símbol com l’estelada encara se’n vulguin portar més i fer-ho amb més orgull.
El Barça ve de jugar a Extremadura, terra de molts culers que van reivindicar el seu malestar perquè el Barça s’està desespanyolitzant. El que tampoc han entès és que el Barça s’està globalitzant i el culer d’Extremadura és tan respectable com el del Japó o Nova York. Però la identitat del Barça, tal com marquen els seus estatuts, és la catalana. I no fa res que no hagi fet al llarg de la seva història: defensar els orígens d’un equip de futbol que és més que un club.
