Blancs i culers, els uns enganyats i els altres resignats

Si ets madridista i espanyol, tens un problema. I el pitjor de tot és que no n'ets conscient. En canvi, si ets del Barça i no et sents espanyol, t'adones que tenen un problema, però també saps que tu en tens un altre que detectes perfectament però que no pots fer res per evitar. A veure si m'explico.

Després del partit de dijous l'argument majoritari entre els seguidors blancs és que el seu equip té arribada i és pràctic, i no perd el temps en tanta possessió que no serveix per a res. Tenir-ne més d'un 70% no es tradueix en el marcador en el mateix percentatge de gols de diferència. A més, el joc del Barça avorreix. Tot això està molt bé si no fos que després, quan veuen jugar la selecció espanyola, els cau la baba i en presumeixen orgullosos arreu. Com la toquen, com juguen i que visqui el tiqui-taca. El que per a tots nosaltres és una contradicció evident per a ells és el més normal del món d'assumir i de compaginar, sobretot perquè el nexe en comú és el gran Iker Casillas, el responsable que Espanya sigui campiona de tot i el Madrid vagi camí d'aconseguir-ho. I no dubten fins i tot a enfadar-se si no li concedeixen la Pilota d'Or.

És obvi, vist des de fora, que tenen un problema. Però el culer que no s'acaba de sentir espanyol també en té un, de problema. Però n'és conscient. Gaudeix de veure el Barça cada partit, de com la toquen, de la possessió, dels rondos... És important guanyar, però no de qualsevol manera. I, esclar, després, en veure jugar la selecció espanyola, no queda altre remei que reconèixer que també agrada el joc que practiquen. Només faltaria, és el mateix patró que el del Barça. De fet, no hi ha cap interès que guanyin, però no es pot evitar gaudir del seu futbol. I no pel porter, que poc té a veure amb el joc, sinó sobretot per dos jugadors irrepetibles: Xavi i Iniesta. Els culpables que el Barça i la selecció espanyola tinguin tant en comú.

Els uns enganyats i els altres resignats. De moment, és el que hi ha. Però què voleu que us digui, que duri!